L'àrea que ocupa el municipi de Roses té vestigis d'ocupació humana des del neolític. Escampats pel terme hi ha una quantitat important de monuments megalítics, entre els quals destaca el dolmen de la Creu d'en Cobertella, un dels més grans de Catalunya, datable cap a l'any 3000 aC.
No obstant això, la població de Roses té el seu origen en la colònia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC i no pels rodis al segle VIII aC, com ha transmès la tradició erudita. Conquerida pels romans durant la invasió romana de la segona guerra púnica, una guarnició hispànica al Puig Rom, situa la guarnició a l'acròpolis de Rhode hi fou derrotada en la revolta de 197 aC.
 |
| Dolmen de la Creu d'en Corbatella 1922 |
No obstant això, la població de Roses té el seu origen en la colònia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC i no pels rodis al segle VIII aC, com ha transmès la tradició erudita. Conquerida pels romans durant la invasió romana de la segona guerra púnica, una guarnició hispànica al Puig Rom, situa la guarnició a l'acròpolis de Rhode hi fou derrotada en la revolta de 197 aC.
Des de l'edat mitjana fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX, va ser part del comtat d'Empúries, que hi tenia el port principal. Els comtes d'Empúries van patrocinar el monestir de Roses, bastit el segle X sobre les restes de la ciutat antiga, que va acumular possessions importants i de fet va assolir un condomini de la població. El nucli format al voltant del monestir depenia incialment de la capital comtal, Castelló d'Empúries, però el creixement que va experimentar gràcies a l'aprofitament econòmic de la situació geogràfica va fer que se n'independitzés el 1402 i que obtingués certa autonomia municipal.
La importància econòmica i estratègica que havia assolit explica que el lloc fos fortificat el mateix 1402 per protegir-se dels atacs pirates per mar i de les invasions franceses per terra, tots dos una constant.
La primera d'aquestes invasions de la qual es té constància va ser la croada contra la Corona d'Aragó del 1285. L'exèrcit francès, comandat pel rei Felip l'Ardit, va ocupar la població, que va utilitzar per avituallar per mar les forces que van envair l'Empordà per posar setge a Girona. La desfeta de l'armada francesa, primer a la badia de Roses, davant l'estol de Ramon Marquet, i tot seguit a les illes Formigues, davant del de Roger de Llúria, va forçar la retirada dels invasors, que finalment van ser a la batalla del coll de Panissars. Llúria va ocupar Roses, prèviament incendiada pels francesos.
El paper de Roses, que havia esdevingut una escala important en la navegació d'altura cap a les illes Balears, Itàlia i el nord d'Àfrica, queda ben palès també en el fet que fos triada per Pere el Cerimoniós com a punt de concentració i de partida de l'expedició militar a Sardenya el 1354.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada